Tipus de tumors cancerosos i no cancerosos del pàncrees

Està compost per dos tipus de glàndules:

• Exocrines: Tenen com a funció ajudar a la digestió, descomponent els carbohidrats, els greixos, les proteïnes i els àcids mitjançant la secreció d’enzims digestius com l’amilasa i la lipasa.
• Endocrines: Tenen com a funció regular el sucre en la sang mitjançant la secreció de la insulina i el glucagó, dues hormones que regulen la concentració de glucosa en la sang. Aquestes glàndules estan concentrades en els anomenats illots de Langherhans, unes estructures més o menys circulars.

En aquest òrgan es manifesten diferents tipologies de tumors, tant d’origen cancerós com no cancerós.

Tumors benignes i precancerosos en el pàncrees

Alguns creixements en el pàncrees són simplement benignes (no cancerosos), mentre que uns altres es converteixen en càncer amb el pas del temps si no reben tractament.

Els tumors més freqüents d’aquestes característiques són:

Neoplàsia quística serosa

És un tipus de tumor que es manifesta amb major freqüència en dones i se sol diagnosticar al voltant dels 60 anys. Són tumors que presenten forma de quistos (sacs) plens de fluid serós. La majoria dels pacients no presenta cap mena de simptomatologia i no requereixen de tractament, tret que augmentin molt de grandària.

Neoplàsia quística mucinosa

Es tracta d’una mena de tumor que té uns quistos plens de mucina (substància gelatinosa semblant a la saliva). Es donen gairebé exclusivament en dones i, en la majoria de casos, produeix símptomes com ara dolor abdominal, pèrdua de pes, astènia (cansament) o icterícia (coloració groga de la pell i les mucoses a causa de l’augment de bilirubina en la sang). Alguns pacients poden manifestar prèviament una pancreatitis que, a vegades, pot evolucionar amb el pas del temps fins a convertir-se en tumor cancerós si no es rep el tractament adequat.

Neoplàsia papil·lar mucinoses intraductals

És la neoplàsia quística pancreàtica més habitual i igual que la neoplàsia quística mucinosa consisteix en quistos plens de mucina, però en aquest cas s’originen en el conducte pancreàtic principal o en conductes secundaris. És lleugerament més habitual en homes i se sol diagnosticar al voltant dels 70 anys d’edat. Els pacients poden presentar símptomes inespecífics com a dolor abdominal, nàusees, vòmits, malestar general i pèrdua de pes.

Càncer de pàncrees: tipus

El càncer de pàncrees és un dels tumors més agressius del tracte digestiu i rares vegades es detecta en les seves etapes inicials, ja que habitualment no causa símptomes fins al cap de que s’ha disseminat a altres òrgans (metàstasi).

Els càncers exocrins són, amb diferència, el tipus de càncer de pàncrees més comú i entre ells l’adenocarcinoma de pàncrees és el tipus de càncer pancreàtic més habitual.

Adenocarcinoma pancreàtic

És un tipus de càncer exocrí i és el més comú entre els càncers de pàncrees. Té lloc en les cèl·lules que recobreixen els conductes pancreàtics, que són els petits “tubs” que transporten els enzims digestius cap al conducte pancreàtic principal. Amb menys freqüència, es formen a partir de les cèl·lules que produeixen els enzims pancreàtics. En aquest cas se’n diuen carcinomes de cèl·lules acinars.

Carcinoma adenoescamós

És un subtipus rar i agressiu d’adenocarcinoma de pàncrees i el seu pronòstic és fatal, amb una supervivència mitjana de 6 mesos des del moment del diagnòstic. Es manifesta amb major freqüència en homes i els símptomes més habituals són la pèrdua de pes, icterícia i dolor abdominal.

Altres tipus de càncer molt menys comuns són el carcinoma de cèl·lules escatoses, el carcinoma de cèl·lules en anell de segell, els carcinomes indiferenciats i els carcinomes indiferenciats amb cèl·lules gegants.