TAC: Tota la informació que necessites saber sobre aquesta prova

Davant la sospita de la presència de càncer a través de proves prèvies, habitualment el metge oncòleg pot sol·licitar-nos realitzar una Tomografia Axial Informatitzada o TAC, una prova diagnòstica no invasiva que a través d’imatges analitza totes les estructures de l’organisme. Aquesta prova, entre altres coses, permet localitzar el càncer i determinar la forma i la grandària del tumor de manera precisa i fins i tot determinar quins vasos sanguinis irriguen el tumor en àrees com ara el tòrax i l’abdomen, la columna vertebral, el cervell i el crani o la zona facial i dental. La comparació de les proves TAC continuades, realitzades durant tractament de càncer, permet avaluar la resposta del tumor al mateix o detectar possibles recaigudes.

L’exploració per TAC es duu a terme a través d’una maquinària de forma cilíndrica que utilitza raigs X per a l’obtenció de multitud de captures en forma de seccions i des de diferents angles, de les àrees a estudiar. Mitjançant el processament i la composició d’aquestes seccions en l’ordinador s’obtenen imatges detallades i de gran qualitat de l’interior del cos i fins i tot imatges en 3D dels òrgans d’interès. Es tracta d’una prova indolora, ràpida i molt segura.

Sovint és necessària la utilització de contrast iodat per aconseguir una imatge més nítida d’unes certes estructures com les cavitats del cervell, els intestins o els vasos sanguinis. Aquest pot ser administrat tant per via intravenosa mitjançant injecció, com per via oral o per via rectal mitjançant ènema, en funció de l’àrea a estudiar. En els casos en què sigui necessari l’ús de contrast, la durada de la prova pot allargar-se una mica més per la preparació prèvia. 

A vegades, l’exploració mitjançant TAC s’utilitza com a guia en el procés d’extracció de mostres de teixit (biòpsia) o en l’aplicació d’alguns tractaments directament en el tumor, com l’ablació per radiofreqüència.

Avui dia, la tècnica TAC permet, a més, realitzar “endoscòpies virtuals” en pulmons i intestins, sense necessitat d’inserir cap dispositiu en el cos del pacient. L’exploració per TAC es realitza en règim ambulatori.

T’expliquem pas a pas les fases d’aquesta prova

Consideracions prèvies abans de realitzar la prova

Malgrat ser una prova molt segura, s’ha de tenir en compte que el TAC emet una radiació de raigs X notablement superior a una radiografia convencional i l’acumulació d’aquesta radiació a llarg termini pot danyar els teixits. Per això no és recomanable dur-la a terme en dones embarassades i nens, tret que sigui imprescindible, per tant és important advertir a l’especialista amb anterioritat si vostè es troba en una d’aquestes situacions.

Abans de realitzar la prova, també ha d’informar el tècnic sobre possibles al·lèrgies i de la presència de marcapassos o altres dispositius mèdics implantats.

Preparació

Habitualment, es recomana que el pacient acudeixi en dejú el dia de la prova i, a vegades, se sol·licita que faci una neteja prèvia dels intestins mitjançant un ènema, si la prova ha de realitzar-se en la zona de l’abdomen.

El dia de l’estudi, el pacient haurà de desvestir-se i col·locar-se una bata. A més, se li sol·licitarà que es tregui tots els elements metàl·lics que puguin interferir amb la imatge, com ara joies, sostenidors amb cèrcol, pinces per al cabell o audiòfons.

Durant la prova

El tècnic radiòleg acompanya al pacient a una sala on es troba l’escàner, una màquina de forma cilíndrica que disposa d’una llitera lliscant en el seu interior, on el pacient haurà de tombar-se en la posició que li indiqui el tècnic. Se li sol·licitarà que es mantingui immòbil durant l’examen, ja que el moviment podria afectar la qualitat de les imatges. A vegades, és probable que se sol·liciti al pacient contenir la respiració durant un breu espai de temps. Si la prova a realitzar requereix contrast, és probable que es col·loqui al pacient un catèter intravenós per a injectar-li la solució.

Durant la prova, la llitera es desplaça per l’interior del tomògraf, guiada pel tècnic per a irradiar l’àrea del cos requerida. És probable que, durant el procés, el pacient senti diversos sorolls procedents de l’encesa i apagat de l’escàner.

El pacient estarà només a la sala el temps que duri l’examen, i el tècnic romandrà en una cabina externa supervisant el procés. En tot moment, el pacient podrà comunicar-se amb el tècnic mitjançant un sistema de megafonia.

La durada de la prova variarà en funció de la zona a explorar, però habitualment pot durar entre 10 i 30 minuts.

Després de la prova – efectes secundaris

El TAC és una tècnica que rarament produeix efectes secundaris en els pacients.

Si bé és cert, els pacients a qui se’ls administra líquid de contrast, poden percebre un sabor metàl·lic a la boca, de manera ocasional. Alguns d’aquests pacients poden presentar marejos o vòmits, dificultat respiratòria, irritació o mal de cap per un espai breu de temps.

És recomanable ingerir abundant líquid després de realitzar la prova per a expulsar tot el fàrmac per l’orina.