Diagnòstic per imatge
En la unitat de diagnòstic per imatge del Centre 360 d’Excel·lència Oncològica GCCC disposem de les tècniques més avançades per a oferir solucions personalitzades en la prevenció, detecció i diagnòstic del càncer, com la tomografia computada (TC), la ressonància magnètica (RMN), la mamografia, l’ecografia o la radiologia, entre altres.
Aquestes tècniques, de realització senzilla i indolora, permeten l’exploració exhaustiva del cos del pacient per a buscar indicis de qualsevol anomalia. El metge especialista determina la indicació del tipus d’imatge a sol·licitar, en funció de la simptomatologia i de la zona del cos a valorar.
Circuit diagnòstic ràpid de càncer
En què consisteix el diagnòstic ràpid de càncer?
El diagnòstic precoç es fa mitjançant una prova de cribratge o screening que permet identificar, dins de la població general, aquelles persones que estan afectades per un càncer o que presenten lesions premalignes no detectades amb anterioritat per absència de símptomes, i així intentar millorar el seu pronòstic.
El cribatge es realitza a persones, en principi sanes, però que es troben en un grup de risc.
No és una prova diagnòstica definitiva, per la qual cosa les persones amb resultat positiu en el test de screening han de sotmetre’s a proves de diagnòstic més segures per a confirmar la malaltia.
Per què és tan important el diagnòstic precoç?
Entre el 30 i el 50% dels casos de càncer poden ser evitats amb l’adquisició d’hàbits de vida més saludables i amb la participació en els programes de cribratge per a una detecció de possibles tumors. El diagnòstic precoç contribueix tant a la disminució del nombre de casos, com de la mortalitat, principalment, en el càncer de mama, de cèrvix i de còlon.
Cáncer de mama. El càncer de mama és el tumor més freqüent en la dona a tot el món, i té especial incidència en dones en edats compreses entre els 45 i 65 anys. El seu cribratges és el més estès entre la població del nostre país, i per això és possible el diagnòstic en etapes més primerenques. Gràcies a això s’ha aconseguit disminuir la mortalitat d’una forma significativa.
Càncer de còlon. Malgrat que el càncer colorectal constitueix la segona causa de mort per càncer, i que és el que major nombre de casos registra, si tenim en compte tots dos sexes, és un dels més fàcils de tractar amb un diagnòstic primerenc. Els programes de diagnòstic precoç es realitzen mitjançant colonoscòpia i permeten una reducció significativa de la mortalitat per aquesta malaltia.
Càncer de coll uterí o cèrvix. El càncer de coll uterí és la tercera neoplàsia més freqüent en el món en les dones. El cribratge de dones sanes mitjançant citologia cervical ha demostrat clarament la seva eficàcia, ja que la seva aplicació de manera adequada i sistemàtica en determinats països ha aconseguit reduir en un 70-80% la incidència i mortalitat per càncer de cèrvix. En els últims anys la seva incidència està disminuint gràcies a la vacunació contra el virus del papil·loma humà.
Càncer de pròstata. El càncer de pròstata és el segon tumor maligne més freqüent en l’home després del de pell. La seva detecció precoç possibilita la seva curació i permet minimitzar les seqüeles del seu tractament. Per aquest motiu, el cribratge en homes sans és fonamental.
Radiologia convencional
Què és la radiologia?
La radiologia és una tècnica de diagnòstic per imatge que permet la detecció de diverses patologies mitjançant raigs X, una forma de radiació electromagnètica que permet generar imatges dels teixits i les estructures del cos. És una tècnica essencial per a la detecció de determinats tipus de càncer com el d’ossos i pulmó.
Com es realitza?
La tècnica radiològica és ràpida i indolora i no requereix cap preparació especial per a dur-la a terme, a excepció d’alguns casos en els quals és necessari realitzar estudis de contrast. Aquests comporten una preparació anticipada que consisteix en l’administració d’un contrast que permet destacar determinades parts del cos i fer-les visibles amb major claredat en la radiografia. Aquest procediment pot causar algunes molèsties i, en escasses ocasions, efectes secundaris.
L’examen mitjançant raigs X es realitza a la sala de radiologia on el tècnic radiològic col·loca al pacient en la posició més adequada per a poder fer l’exploració de la zona desitjada. Posteriorment, durant l’exposició, aquest se situa en la cabina i el pacient ha de romandre quiet, ja que el moviment pot provocar imatges borroses. En alguns casos pot ser necessari contenir la respiració.
Ecografia
Què és una ecografia?
Una ecografia és una prova de diagnòstic per imatge que es realitza mitjançant un ecògraf, un aparell que emet ones sonores d’alta freqüència. Existeixen essencialment dos tipus d’ecografia: l’ecografia en l’embaràs, que s’usa per a examinar al fetus, i l’ecografia mèdica diagnòstica, mitjançant la qual, amb l’ajuda d’un ordinador, s’obtenen imatges en temps real d’òrgans, teixits, i fins i tot parts del cos en moviment, com per exemple el cor bategant o la sang fluint pels vasos sanguinis.
L’ecografia és una tècnica sovint utilitzada com a eina de guia en les biòpsies de tumors i per a ajudar en la distinció entre quist amb líquid i tumor.
En determinats tumors, especialment en el fetge i el pàncrees, s’utilitza un tipus d’ecografies especials anomenades eco-Doppler que ajuden a determinar si s’ha produït afectació dels vasos sanguinis pel tumor.
Malgrat ser una tècnica molt útil, l’ecografia en algunes ocasions és menys precisa que la TC o la ressonància en algunes zones del cos, com els ossos, ja que les ones no són tan efectives.
Mamografia
Què és una mamografia?
La mamografia és una tècnica de presa d’imatges dels pits, que utilitza raigs X de baixa dosi i que s’empra per a buscar signes de càncer de mama en les seves etapes inicials. Existeixen dos tipus de mamografies:
- Mamografia de detecció. És una prova que es realitza en dones que no presenten signes o símptomes de càncer de mama, de manera preventiva. Permet la detecció precoç del càncer de mama i l’inici del tractament abans que aquest es propagui, afavorint una reducció de la mortalitat per aquesta mena de càncer.
- Mamografia de diagnòstic. Aquesta prova es duu a terme en pacients que presenten un embalum o altres signes o símptoma d’un possible càncer de si. La mamografia, juntament amb altres proves, ajuda a determinar la malignitat o benignitat del tumor.
Com es realitza?
La pacient se situa dempeus davant d’una màquina especial de raigs X en la qual el tècnic l’ajudarà a col·locar la mama sobre una placa que després cobrirà amb una altra placa, que exercirà una compressió gradual sobre la mama, fins a obtenir el gruix necessari perquè la qualitat de la imatge sigui correcta. Aquest procés es repeteix per a prendre una imatge del costat de la mama i es realitza en tots dos sins.
La durada total de l’exploració és de 10 minuts aproximadament.
Quins riscos té la mamografia?
La mamografia pot suposar un procés molest, i fins i tot dolorós, per a algunes dones, sobretot si es té la menstruació o s’està a punt de tenir-la. Malgrat que la mamografia dura pocs minuts i les molèsties desapareixen aviat, no dubti a comentar als nostres tècnics qualsevol incomoditat que pugui sentir durant la realització de la prova.
La mamografia és una prova que pot realitzar-se de manera segura durant l’embaràs i la lactància, però tots dos estats poden dificultar la seva lectura per part d’un radiòleg, a causa de l’alteració de les mames. En funció del motiu de la sol·licitud de la prova, sovint és recomanable posposar-la.
TAC
Què és un TAC?
La tomografia computeritzada -TC o escàner – és una prova que permet l’obtenció d’imatges completes dels òrgans a explorar mitjançant el processament en l’ordinador de diferents plans del cos, gràcies a l’emissió de raigs X des de diversos angles.
La TC és una prova diagnòstica ràpida, indolora, no invasiva i molt precisa per a la detecció del càncer i la decisió del seu abordatge, ja que pot mostrar la forma, la grandària i la ubicació d’un tumor, i fins i tot els vasos sanguinis que l’alimenten.
És també un mètode d’alta precisió per a guiar als especialistes en la realització de biòpsies o de tècniques d’ablació per radiofreqüència, en les quals s’utilitza calor per a destruir un tumor.
Com es realitza?
L’aparell amb què es fa un TAC, anomenat tomògraf o escàner, té forma de toroide (forma de rosca) i en el seu interior disposa d’una llitera per al pacient, que es desplaça en funció de la zona a explorar.
Aquesta prova, a diferència de la ressonància magnètica nuclear, no sol causar claustrofòbia, ja que el pacient no roman dins d’un espai tancat, a més, tampoc produeix sorolls molestos durant la sessió d’exploració.
RM 3 Teslas (ressonància)
Què una ressonància magnètica?
La ressonància magnètica (RM) és una prova diagnòstica per imatge d’alta precisió, que permet la visualització interna d’àrees específiques del cos, per a ajudar els especialistes a detectar el càncer, identificar signes de propagació i a planificar l’abordatge terapèutic. Si s’utilitza contrast, la RM és la tècnica més eficaç per a la detecció de determinats tumors, com el d’encèfal o el de medul·la espinal.
És una prova molt segura, ja que el pacient no rep radiació ionitzant, a diferència dels exàmens convencionals de raigs X i els d’exploració per tomografia computada (TC).
Com es realitza?
Els aparells de ressonància magnètica són grans imants amb forma de tub amb una llitera en el seu interior.
El tècnic especialista extreu la llitera i situa al pacient en la posició adequada en funció de la zona a visualitzar. També li col·loca uns protectors auriculars per a atenuar el soroll intens que emet la màquina durant l’exploració.
Una vegada la persona es troba acomodada, el tècnic torna a introduir la llitera en l’aparell i inicia la prova des de la cabina de control, fora de l’espai d’adquisició. El pacient disposa d’un botó d’avís al seu abast per a comunicar-se amb el tècnic, en cas de necessitat.
Anatomia patològica
Què és l’anatomia patològica?
El Campus Corachan posa a disposició del Centre 360 d’Excel·lència Oncològica GCCC un laboratori d’anatomia patològica. Es tracta d’un servei mèdic que realitza l’estudi macro i microscòpic dels teixits i que és una eina fonamental per al diagnòstic de multitud de patologies. Gràcies a un equipament d’alta tecnologia i a professionals altament qualificats, processem les mostres obtingudes dels pacients per a la seva interpretació i diagnòstic.
Com es realitza?
Per a l’obtenció de les mostres de teixit del pacient, el professional mèdic realitza una biòpsia o cirurgia per a extreure cèl·lules (citologia) o teixits (histologia). Les mostres obtingudes s’envien al laboratori d’anatomia patològica, per a ser analitzades mitjançant un procediment que presenta dues fases clarament diferenciades:
- Processament tècnic. És el procediment que permet fixar les mostres dels teixits perquè puguin ser transformades en seccions molt fines.
- Procés diagnòstic. Després del processament de les mostres, l’especialista patòleg realitza l’examen de les mateixes al microscopi i emet un informe, tenint en compte les dades clíniques del pacient.
Diagnòstic molecular
Què és el diagnòstic molecular?
El diagnòstic molecular permet a l’especialista oncològic poder identificar possibles anomalies en cada pacient de manera individualitzada i ajuda en l’elecció del tractament més adequat. Les tècniques actuals faciliten la predicció de resposta a un tractament determinat d’un càncer en particular, o la probabilitat de reaparició del càncer després d’haver estat eliminat.
El diagnòstic molecular consisteix en l’aplicació d’un conjunt de tècniques altament acurades que permeten realitzar un diagnòstic precís mitjançant tècniques de biologia molecular, com la seqüenciació genètica, la immunohistoquímica, la detecció de polimorfismes (SNP) o la next generation sequencing (NGS) entre altres.
Aquestes tècniques identifiquen possibles canvis en la seqüència de gens, crítics pel desenvolupament de càncer o bé d’altres anormalitats que puguin existir en les molècules o proteïnes de les cèl·lules que conformen el tumor.
Laboratori
Quina és la funció del laboratori clínic?
El Campus Corachan, en el qual se situa el Centre 360 d’Excel·lència Oncològica GCCC, disposa d’un laboratori clínic que permet obtenir i analitzar les mostres biològiques dels nostres pacients de manera àgil i fiable gràcies a la utilització de la tecnologia més avançada. L’anàlisi d’aquestes mostres, com la sang o l’orina, contribueixen a l’estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties.
El nostre objectiu és el d’oferir un servei de laboratori clínic de qualitat, adaptat a les necessitats específiques dels nostres pacients.
Com es realitza?
A partir de l’obtenció de la mostra biològica requerida, aquesta s’analitza seguint el procediment més adequat.
Hematologia. En aquesta secció es realitza l’estudi de la sang i els teixits hematopoètics que la conformen. L’hemograma és una de les proves que més es sol·licita al laboratori clínic.
La bioquímica. S’analitzen son elements químics de la sang i de l’orina, com la glucosa, el colesterol, l’àcid úric, la bilirubina…
La coagulació. Es realitzen proves per a detectar trastorns hemorràgics, trombòtics i estats d’alteració de la coagulació.
La microbiologia. Serveix per als diagnòstics de malalties infeccioses. Està basada en l’aïllament dels microorganismes causants o associats amb la infecció i de la correcta interpretació dels resultats.
Genètica
¿Qué son los estudios genéticos?
El departament de Genètica Molecular del Centre 360 d’Excel·lència Oncològica GCCC centra la seva activitat en el suport al diagnòstic genètic oncològic per això compta amb una Unitat de Càncer Familiar i Consell Genètic l’objectiu principal del qual és identificar i oferir assessorament als pacients i famílies que, pels seus antecedents o característiques, presentin un risc major de desenvolupar càncer.
Els estudis genètics suposen un dels majors avenços de la medicina en matèria de diagnòstic precoç de determinades patologies, ja que permeten identificar variacions en l’ADN, que poden ser causa de malaltia, i són una eina fonamental per al consell a famílies amb antecedents d’aquesta mena de patologies, ja que permeten l’estudi del càncer hereditari de mama i ovari, colorectal, melanoma, pàncrees i pròstata, entre altres.
Les tècniques de genètica molecular juguen un paper fonamental en la decisió del tractament personalitzat per a cada pacient, així com en la predicció del seu possible pronòstic.
Aproximadament el 5-10% de tots els càncers són d’origen hereditari, cosa que significa que les mutacions o canvis de determinats gens es transmeten a la descendència. Les persones amb aquestes mutacions presenten una major probabilitat de desenvolupar càncer al llarg de la seva vida.