Sarcoma, un càncer poc freqüent però que hauries de conèixer

Quan parlem de sarcoma, fem referència a un ampli grup de tumors malignes que s’originen o bé en el teixit ossi (ossos i cartílags, i es diuen osteosarcomes) o en el teixit connectiu, que és l’encarregat de connectar, sostenir i recobrir totes les estructures de l’organisme, i que comprèn músculs, tendons, greix (liposarcomes), vasos sanguinis, revestiment de les articulacions i nervis.

El sarcoma pot desenvolupar-se en qualsevol zona del cos, i encara que és més freqüent en les extremitats, l’abdomen i el tòrax, també pot localitzar-se al cap i al coll.

A diferència d’altres tumors que són més freqüents en l’edat adulta, els sarcomes en general poden afectar individus de qualsevol edat i tenen major incidència en homes que en dones.

Tenint en compte que el sarcoma engloba un ampli grup de tipus de tumors, el seu comportament és molt variable i dependrà del tipus específic de càncer. Alguns tipus de sarcoma tenen un creixement lent i els pacients viuen durant anys amb estadis avançats de la malaltia o fins i tot amb metàstasi i sense tractament. En canvi, en altres casos, els tumors (anomenats d’ALT GRAU, o de Ki-67 elevat – un marcador en el teixit tumoral de la proliferació cel·lular) poden ser de creixement molt ràpid, com el sarcoma d’Ewing (un tipus rar de càncer que es produeix en els ossos o en el teixit tou al voltant dels ossos); o el rabdomiosarcoma (càncer que es forma en el teixit muscular de l’esquelet o d’òrgans com la bufeta o l’úter) que tenen una major incidència en nens i adolescents, i requereixen iniciar el tractament al més aviat possible.

En general, els sarcomes van associats a risc metastàtic per disseminació sanguínia més que limfàtica, i, rarament, per exemple, presenten amb ganglis limfàtics afectats. També molts d’ells s’associen amb Translocacions Cromosòmiques específiques més que amb mutacions puntuals d’oncogens freqüents en càncers epitelials.

S’estan investigant teràpies personalitzades dirigides a aquestes translocacions, però, fins ara, el millor tractament continua sent la quimioteràpia, a més de la cirurgia i en alguns casos la radioteràpia.

El diagnòstic d’aquesta mena de càncer es realitza mitjançant proves d’imatge capaces de detectar el tumor, com les radiografies, la Tomografia Axial Informatitzada (TAC), la ressonància magnètica (RMN), la Tomografia per Emissió de Positrons (TEP) o la Gammagrafia òssia. Una vegada detectat el tumor per imatge, el diagnòstic ha de confirmar-se amb una biòpsia del teixit, mitjançant punció o en molts casos per directament l’abordatge quirúrgic (o exèresi de la lesió tumoral).

No existeixen mesures preventives per a evitar l’aparició del sarcoma, però sí que s’han de tenir en compte factors que poden incrementar el risc de patir-lo, com l’exposició a unes certes substàncies químiques, la inflamació crònica, o l’exposició a uns certs virus com el del VIH en persones immunodeprimides (predisposades a l’anomenat Sarcoma de Kaposi).

Sarcoma de teixit tou

El sarcoma de teixit tou representa l’1% del total de tumors, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), i s’origina habitualment en teixits connectius de parts toves que tenen la funció de farciment i de suport de l’organisme, com els vasos sanguinis, el teixit adipós, el teixit muscular i el teixit nerviós, entre altres.

El sarcoma de teixit tou afecta majoritàriament a les extremitats, el 60% dels casos, encara que pot manifestar-se amb menor incidència en el tronc i de forma menys habitual, al cap o en el coll (30% i 10% dels casos de sarcoma respectivament). No tots els sarcomes són iguals. Hi ha més de 50 tipus diferents de sarcomes de teixits tous i cadascun té un comportament.

Els tres tipus més comuns de càncer ossi són:

Osteosarcoma. L’osteosarcoma o sarcoma osteogènic és el tipus més comú de càncer ossi i es manifesta amb major freqüència en nens i adults joves, en els ossos de la cama o el braç. En circumstàncies excepcionals, els osteosarcomes poden sorgir fora dels ossos (osteosarcomes extra esquelètics).

Condrosarcoma. El condrosarcoma és el segon tipus més freqüent de càncer ossi i s’origina en les cèl·lules del cartílag. Pot desenvolupar-se en qualsevol part del cos que tingui cartílag, però la majoria es forma en ossos, com la pelvis, les cames o els braços. A vegades, el condrosarcoma pot començar en la tràquea, la laringe i la paret toràcica. Altres llocs poden ser l’escàpula (omòplat), les costelles o el crani.

Sarcoma d’Ewing. És el tercer tipus de càncer ossi primari més freqüent i el segon tipus més comú en nens, adolescents i adults joves. És poc habitual veure aquest tumor en adults majors de 30 anys.

La majoria dels sarcomes d’Ewing es desenvolupen en els ossos, però poden originar-se en altres teixits i òrgans. Les localitzacions més freqüents són pelvis, paret toràcica (per exemple, les costelles o els omòplats), i ossos llargs de cames o braços.