Què són els melanòcits?

La pell té diverses capes, entre les quals, l’epidermis, la capa més externa de la pell que, alhora, es compon de tres tipus de cèl·lules: escatoses (les més externes), basals (que es troben sota les cèl·lules escatoses) i melanòcits.

Els melanòcits són cèl·lules especialitzades productores de melanina, que és el principal pigment (generalment negre) responsable del color de la pell i el cabell. Entre altres, una de les funcions de la melanina és la de protegir els queratinocits (cèl·lules que produeixen queratina, que és el component majoritari de les capes més externes de l’epidermis) contra el perjudici de l’ADN degut a la radiació ultraviolada.

Què és el melanoma?

El melanoma, també conegut com a melanoma maligne o melanoma cutani, és molt menys freqüent que altres tipus de càncers de pell, però és el tipus més greu perquè presenta més probabilitats de propagar-se a d’altres parts del cos, si no es descobreix i es tracta a temps. A més de la pell, el melanoma també pot manifestar-se en els ulls i, rares vegades, dins del cos, com en el nas, la gola o el sistema gastrointestinal.

El melanoma en general comença en pell normal, com un creixement nou, petit i pigmentat, amb major freqüència en les àrees exposades al sol. Tot i que, al voltant d’un de cada tres melanomes es desenvolupa a partir d’una piga.

El melanoma pot afectar les persones de tots els tipus de pell. En les persones amb tons de pell més fosca, el melanoma tendeix a produir-se en els palmells de les mans o les plantes dels peus, o sota les ungles dels peus i mans. En els homes apareix amb major freqüència en el rostre o el tronc i en les dones es desenvolupa, més habitualment, en la part inferior de les cames.

Els principals tipus de melanomes són:

• Melanoma d’extensió superficial. És el tipus més comú de melanoma i representa al voltant del 70% de tots els casos. Comença creixent en la capa superior de la pell i amb el temps, penetra amb major profunditat en la pell. Generalment és pla i irregular en forma i color, amb ombres variables de negre i cafè. És més comú en persones de pell clara.
• Melanoma nodular. El melanoma nodular és el segon tipus més comú de melanoma i representa al voltant del 15 per cent de tots els casos. Creix més ràpid que altres formes de la malaltia, per la qual cosa aquest tipus de melanoma es considera agressiu. Encara que pot presentar-se en persones de totes les edats i races, és molt més habitual en persones de rostre clar i majors de 65 anys.
• Melanoma lentigen maligne. Representa al voltant del 4 al 15 per cent dels melanomes que es diagnostiquen a tot el món. Generalment es forma en la cara, les orelles o el coll de les persones grans, que tenen la pell danyada pel sol. Amb freqüència causa una aparença amb taques. Aquesta forma de càncer de pell sol trigar molt a disseminar-se. Per aquestes raons, sovint es confon amb el mal benigne de la pell causat pel sol.
• Melanoma lentiginós acral. El melanoma lentiginós acral és un tipus específic de melanoma que apareix en els palmells de les mans, les plantes dels peus o sota les ungles. Encara que és relativament infreqüent i pot aparèixer en tot tipus de pells, és el tipus de melanoma més comú en les persones de pell més fosca i d’ascendència africana o fins i tot asiàtica. Aquest tipus de melanoma pot ser difícil de diagnosticar.

Epidemiologia del melanoma

Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya es diagnostiquen uns 6.179 casos nous de melanoma de pell, a l’any. És un dels tumors que més està augmentant en incidència a occident, degut, probablement, als hàbits d’exposició solar i, potser també, a una major conscienciació de la població que consulta més als seus dermatòlegs davant aparició de lesions a la pell.

Prevenció del melanoma

La millor prevenció és realitzar una exposició responsable al sol. Cal evitar l’exposició prolongada, sobretot en les hores centrals del dia i usar cremes amb factor protector alt (50 SPF o més) en les zones exposades al sol (sobretot a l’estiu). Això és especialment important en persones amb pell clara i en els nens