Immunoteràpia: Les nostres defenses, les millors aliades contra el càncer

La immunoteràpia és un tipus de tractament contra el càncer que utilitza la capacitat del sistema immunitari de l’organisme per a combatre el càncer, bé sigui mitjançant l’estimulació d’aquest o bé mitjançant substàncies elaborades en el laboratori que contribueixen a millorar o restaurar el sistema immunitari, amb la finalitat que actuï destruint les cèl·lules canceroses.

De quina forma actua el sistema immunitari?

El sistema immunitari és un conjunt de cèl·lules, òrgans i proteïnes que ajuden a protegir d’infeccions i algunes altres malalties. Les cèl·lules immunitàries flueixen a través del cos i reconeixen les substàncies que normalment es troben en l’organisme. Davant la detecció de qualsevol substància desconeguda, s’activa una alarma que fa que el sistema l’ataqui.

Malgrat això, el sistema immunitari té una capacitat limitada per a combatre el càncer, ja que, sovint, les cèl·lules canceroses no són prou diferents de les normals o, a vegades, aquestes han desenvolupat mecanismes per a escapar al control del sistema immunològic, o alliberen substàncies que impedeixen que les reconegui.

La immunoteràpia pot ajudar a reforçar el nostre sistema immunitari i a superar aquestes barreres en l’abordatge del càncer.

Tipus d’immunoteràpia

Existeixen diferents tipus d’immunoteràpia en funció dels seus mecanismes d’acció:

  • Anticossos monoclonals: Quan el sistema immunitari detecta la presència d’alguna substància estranya, produeix unes proteïnes, els anticossos, que s’uneixen als antígens per a iniciar la resposta immunitària. Els anticossos monoclonals es produeixen en un laboratori per a potenciar els anticossos naturals de l’organisme i en alguns casos poden arribar a actuar com a anticossos en si mateixos. Els més utilitzats en les últimes dues dècades són els dirigits en contra d’ONCOGENS (per exemple, anti HER-2 en càncer de mama o en càncer gàstric); o en contra d’antígens associats a limfomes, com el CD20 en molts casos de Limfomes No Hodgkin. En aquesta última dècada han tingut molt d’èxit els anticossos monoclonals anti PD-1 (o PD-L1) que en inhibir una proteïna immunosupressora aconsegueix reactivar el nostre sistema immunològic i destruir el tumor (per exemple, en melanomes malignes, càncer de pulmó no microcítics, i diversos càncers ginecològics, otorrinos o gastrointestinals.
  • Teràpia de cèl·lules T amb receptors quimèrics d’antígens (CAR-T): Les cèl·lules T són cèl·lules immunitàries que combaten les infeccions. En aquesta mena de teràpia s’obtenen algunes cèl·lules T de la sang del pacient, es modifiquen perquè presentin receptors que permeten que les cèl·lules T reconeguin a les cèl·lules tumorals, i després es retornen aquestes cèl·lules al pacient perquè puguin localitzar el càncer, s’adhereixin a ell i el destrueixin. Ara com ara han tingut més èxit en tumors hematològics com unes certes leucèmies i limfomes, que en els tumors sòlids més freqüents.
  • Teràpia amb virus oncolítics: Aquest tractament experimental utilitza virus que han estat modificats en un laboratori per a infectar i eliminar a unes certes cèl·lules tumorals. El virus modificat infecta les cèl·lules canceroses i es reprodueix provocant que aquestes cèl·lules es lisin (“explotin”). A mesura que moren, alliberen proteïnes que activen el sistema immunològic per a atacar qualsevol cèl·lula cancerosa que tingui les mateixes proteïnes que les cèl·lules mortes.
  • Vacunes contra el càncer: Les vacunes exposen el sistema immunològic a una proteïna estranya, anomenada antigen, perquè aquest la reconegui i la destrueixi. Existeixen 2 tipus de vacunes contra el càncer: vacunes per a prevenció i vacunes per a tractament. Les vacunes per a prevenció més eficaces fins a aquest moment han estat les del Papil·loma Virus Genital Humà (per a la prevenció de càncer de cèrvix i d’alguns tipus de càncer orofaringi); i les vacunes per al Virus de l’Hepatitis B (per a la prevenció d’uns certs tipus d’hepatocarcinoma o càncer del fetge). Però s’estan investigant moltes altres fins i tot amb la tecnologia RNA utilitzada amb èxit recentment en diverses vacunes anti COVID-19.

Immunoteràpia en diferents tipus de càncer

La immunoteràpia té efectes diferents en cada tipus de càncer, en funció de les seves particularitats:

Càncer de coll uterí

El càncer de coll uterí és el quart càncer més comú entre les dones a escala mundial i en gairebé tots els casos està associat al virus del papil·loma humà (VPH).

Existeixen vacunes d’immunoteràpia per a prevenir la infecció pel VPH que han contribuït a reduir el nombre de nous casos de càncer de coll uterí significativament.

A més, s’està estudiant els beneficis de la vacunació en persones infectades prèviament amb el VPH. En aquests casos, la immunoteràpia (teràpia dirigida i immunomoduladors) és una de les opcions de tractament més prometedores actualment investigades.

Càncer de pulmó

El càncer de pulmó és el més comú mundialment i és la principal causa de mort associada al càncer, tant en homes com en dones. Habitualment, la majoria dels pacients són diagnosticats quan la malaltia ja es troba molt avançada i ni la cirurgia, la quimioteràpia ni la radioteràpia són massa efectives.

La immunoteràpia, especialment l’anti PD-1 o PD-L1, ha suposat un abans i un després en el tractament d’aquesta mena de càncer. Gràcies a aquesta classe de teràpia, molts pacients amb càncer de pulmó en etapa avançada estan començant a experimentar remissions duradores i taxes de supervivència més altes.

Estudis clínics recents que tracten a pacients sols amb immunoteràpia o en combinació amb altres tractaments han demostrat una millora significativa del pacient. Això ha portat a aprovar diverses opcions d’immunoteràpia, fins i tot l’opció de tractar als pacients amb immunoteràpia com a tractament de primera línia en lloc dels tractaments convencionals.

Efectes secundaris de la immunoteràpia

A vegades, la immunoteràpia fa que el sistema immunitari ataqui les cèl·lules sanes, la qual cosa pot provocar efectes secundaris diversos, en funció del tipus de tractament, de la ubicació del tumor i de la salut general del pacient.

Els efectes secundaris més freqüents comprenen reaccions o de tipus “al·lèrgic” immediat (és el cas dels anticossos monoclonals, per exemple) – que solen respondre a antihistamínics o corticoides endovenosos; o en el cas de teràpies anti PD-1 (o PD-L1) reaccions autoimmunes que poden associar-se a episodis d’hipotiroïdisme, o hipopituïtarisme, o colitis autoimmune, o en alguns casos més greus fins i tot a hepatitis autoimmunes, o inflamació/fibrosi intersticial autoimmune pulmonar.