Càncer d’ovari: tipus i símptomes

Els ovaris formen part del sistema reproductor femení. Son dues glàndules sexuals, que mesuren entre 1 i 3 cm, en les dones fèrtils, i que tenen forma d’ametlla.

Els ovaris formen part del sistema reproductor femení. Son dues glàndules sexuals, que mesuren entre 1 i 3 cm.,  en les dones fèrtils, i que tenen forma d’ametlla. Les principals funcions dels ovaris son:

  • La producció d’òvuls. Cada mes, durant l’ovulació, l’ovari produeix un sol òvul que viatja fins a l’úter per la trompa de Fal·lopi (petit conducte que comunica l’ovari amb l’úter).
  • La secreció d’hormones femenines. L’ovari és la font principal d’estrògens i progesterona que son les hormones femenines implicades en diversos processos, com ara la regulació del cicle menstrual, l’embaràs i el creixement de les mames, entre d’altres.

El càncer d’ovari es forma en els teixits d’aquesta glàndula, a causa d’un creixement descontrolat de cèl·lules anormals que acaben formant un tumor.

Tipus de càncer d’ovari

Existeixen 3 tipus de càncer d’ovari: carcinoma epitelial, tumors de l’estroma i tumors de cèl·lules germinals.

Carcinomes epitelials d’ovari

Són el tipus més comú i representen el 90% de càncers d’ovaris. Comprén diversos subtipus, com el carcinoma serós (el més freqüent) i el carcinoma mucinós, entre d’altres. Aproximadament, 9 de cada 10 d’aquests càncers es desenvolupen en les cèl·lules que recobreixen la superfície externa de l’ovari.

Tumors estromàtics

L’estroma són les cèl·lules i teixits que sostenen i donen estructura als òrgans, glàndules i altres teixits del cos, en aquest cas els ovaris.

Aquests tumors són poc freqüents, representant únicament l’1% de tots els càncers d’ovari. Se solen diagnosticar en un estadi més primerenc que altres càncers d’ovari.

Tumors de cèl·lules germinals

Les cèl·lules germinals habitualment formen els òvuls, en les dones, i els espermatozous, en els homes. Aquests tipus de càncer d’ovari, representen menys del 2% de tots els càncers d’ovari i tendeixen a produir-se a una edat primerenca, per la qual cosa les adolescents i les dones de 20 a 30 anys són les més propenses a patir aquest tipus de càncer. Existeixen diversos subtipus de tumors de cèl·lules germinals.

Símptomes del càncer d’ovaris

Habitualment les etapes inicials del càncer d’ovari solen cursar sense símptomes o simptomatologia molt lleu, que se sol atribuir a d’altres afeccions més comunes i, sovint, es confonen amb processos benignes. Això fa que sigui difícil diagnosticar el càncer precoçment, i que sigui la principal causa de la seva elevada mortalitat. A més, actualment, no hi ha cap mètode clínic, radiològic o bioquímic per a la detecció precoç o prevenció del càncer d’ovari excepte l’extirpació de tots dos ovaris que es denomina ooforectomia, un procediment que s’ha de dur a terme, en la mesura del possible, en dones que ja hagin complert el seu desig gestacional i portadores de mutacions BRCA i amb especial predisposició familiar al càncer d’ovari.

En casos avançats, és habitual tenir símptomes, com ara pèrdua de la gana o pèrdua de pes, degut a l’augment de grandària del tumor. També pot aparèixer un increment del diàmetre abdominal, per l’acumulació de líquid en la cavitat abdominal (ascites), que pot arribar a ser molt pronunciada. Encara que és menys freqüent també es pot acumular líquid a la pleura, entorn dels pulmons, que genera percepció de  falta d’aire i dificultat per a respirar, la qual cosa pot comportar una sensació de fatiga.

Aquest creixement tumoral també pot afectar les estructures pròximes als ovaris, com la bufeta i la part final del còlon (recte). Aquesta afectació pot causar molèsties o dolor en orinar (si afecta la bufeta), diarrea o restrenyiment (incloent obstrucció intestinal, la qual cosa comporta dificultat per a realitzar deposició), en casos de carcinomatosi peritoneal (cúmul de petits nòduls tumorals en la capa que recobreix internament l’abdomen, anomenat peritoneu) i dolor abdominal o a la part inferior de l’abdomen, en general.