Què és la pròstata?

La pròstata és una glàndula que pertany al sistema reproductor masculí, la funció principal del qual és produir un fluid que forma part del semen. La pròstata està sota la bufeta i enfront del recte. Darrere de la pròstata es troben unes glàndules anomenades vesícules seminals. La uretra, que és el conducte que transporta l’orina i el semen fora del cos a través del penis, passa pel centre de la pròstata. La grandària de la pròstata pot variar amb l’edat, en els homes més joves és de la grandària d’una nou, però en edats avançades pot ser molt més gran.

Tipus de càncer de pròstata

El càncer de pròstata és un dels tipus de càncer més comú, esdevenint el tumor més freqüent en homes, i és la tercera causa de mortalitat per càncer en homes (per darrere del càncer de pulmó i el càncer colorectal).

El càncer de pròstata és una malaltia que es desenvolupa principalment en homes d’edat avançada. Un 90% dels casos es diagnostiquen en majors de 65 anys, sent l’edat mitjana de diagnòstic de 75 anys.

Sovint creix molt lentament i no causa problemes greus. Però, de vegades, el càncer de pròstata pot créixer ràpidament i disseminar-se a altres parts del cos. Aquest tipus de càncer de pròstata sí que és greu.

Gairebé tots els càncers de pròstata són adenocarcinomes. Els adenocarcinomes es formen en el teixit glandular, que és el teixit que secreta substàncies en el cos, com ara el moc, els sucs digestius i d’altres líquids.

Altres tipus de càncer que es poden originar en la pròstata, però moltíssim menys freqüentment, són:

• Carcinomes de cèl·lules petites. Els carcinomes són un tipus de càncer que sorgeixen d’òrgans que tenen algun epiteli. Per part seva, el terme cèl·lula petita descriu l’aspecte que tenen les cèl·lules canceroses sota un microscopi. En aquest cas, com el seu nom indica, la cèl·lula és més petita que una cèl·lula típica. Té mal pronòstic, sent en la majoria dels casos diagnosticats en un estadi avançat de la malaltia.
• Tumors neuroendocrins que són els tumors que es formen en cèl·lules que alliberen hormones en la sang en reacció a un senyal del sistema nerviós. Els tumors neuroendocrins a vegades produeixen més hormones que el normal i això causa molts símptomes diferents.
• Carcinomes de cèl·lules transicionals. Càncer que es forma en cèl·lules denominades cèl·lules de transició o urotel·lials, que són cèl·lules que canvien de forma, depenent de si el teixit s’estira o no. Les cèl·lules de transició poden estirar-se sense trencar-se i revesteixen els òrgans buits, com la bufeta o la pròstata. El carcinoma de cèl·lules transicionals de pròstata és una neoplàsia molt poc freqüent, amb gran capacitat de metastatitzar precoçment i, per tant, amb molt mal pronòstic.
• Sarcomes. El sarcoma és un tipus de càncer que comença en unes certes parts del cos com els ossos o els músculs. El problema d’aquesta mena de càncer és que és molt agressiu, sent freqüent la metàstasi en el moment de diagnòstic degut als escassos símptomes que presenta.

Símptomes del càncer de pròstata

El càncer de pròstata no sempre causa símptomes, especialment al principi.

En les primeres fases, quan el tumor està limitat a la pròstata, pot ser asimptomàtic o acompanyar-se de símptomes obstructius lleus atribuïbles a una hiperplàsia benigna com:

• Disminució o interrupció del doll d’orina
• Augment de la freqüència de la micció, sobretot nocturna
• Dificultat per a orinar
• Coïssor durant la micció

Quan els tumors són localment avançats s’acompanyen de símptomes obstructius clars, a més pot haver-hi hematúria (sang en l’orina) o signes d’infecció.

Quan s’ha produït metàstasi pot aparèixer edema o inflor de cames (a causa del creixement de ganglis limfàtics regionals), dolors òssis (per extensió tumoral a l’os) i fins i tot feblesa o pèrdua de força en cames (compressió de la medul·la espinal).

És molt important realitzar una determinació en sang de l’Antigen Prostàtic Específic (PSA) per al correcte diagnòstic del càncer de pròstata.