Càncer de pròstata: Com tractar-lo eficaçment amb menys efectes secundaris
La funció de la pròstata és la de produir part del líquid seminal que acompanya als espermatozoides. En alguns casos, a mesura que els homes envelleixen, aquesta pot presentar alguns problemes de caràcter benigne, com la hiperplàsia benigna (augment de la grandària).
Càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el càncer més comú en homes, de fet, s’estima que 1 de cada 5 homes desenvoluparà càncer de pròstata al llarg de la seva vida i és el tercer més freqüent entre la població espanyola, per darrere del càncer colorectal i el de mama1.
La seva incidència està associada principalment a l’envelliment. Un 90% dels casos es diagnostiquen en homes majors de 65 anys, sent l’edat mitjana del diagnòstic de 75 anys.
Detecció precoç
Gràcies al diagnòstic precoç, el 80%2 dels càncers que es diagnostiquen són potencialment curables. Per això és important estar atent als possibles símptomes i realitzar revisions periòdiques amb l’especialista.
En general, el càncer de pròstata en l’etapa inicial es desenvolupa de manera asimptomàtica i en rares ocasions presenta símptomes específics, com ara: dificultat per a començar a orinar, flux d’orina feble o interromput, micció freqüent, especialment a la nit, dificultat per a buidar la bufeta per complet, dolor o cremor en orinar, sang en l’orina o el semen, dolor persistent a l’esquena, els malucs o la pelvis i dolor en ejacular.
Actualment, no existeixen programes massius de cribratge del càncer de pròstata entre la població general, com els del càncer de mama, ja que, els valors de PSA (un antigen prostàtic específic) en sang no constitueixen un marcador tumoral per si mateixos, sinó que són un indicador de qualsevol alteració de la pròstata. Per això, a vegades és necessari complementar el diagnòstic amb una altra prova com la biòpsia o el tacte rectal.
Tractament
Gràcies als avanços en el tractament, la probabilitat de supervivència després de sofrir un càncer de pròstata és molt elevada, pròxima al cent per cent en els cinc anys posteriors al moment del diagnòstic i al 93% al cap de 15 anys del diagnòstic.3
El càncer de pròstata es caracteritza per evolucionar de forma molt lenta, per això el tractament òptim d’aquesta mena de càncer requereix una estratègia individualitzada per a cada pacient.
En etapes inicials, l’especialista pot optar per una conducta expectant, ja que, sovint, és poc probable que el càncer de pròstata creixi de manera ràpida. En aquests casos, es recomana no començar amb el tractament de manera immediata i adoptar mesures de vigilància activa, fins que es produeixin símptomes o es mostrin signes que el càncer està en fase de creixement.
En els casos en els quals sigui necessari iniciar un abordatge terapèutic, existeixen en l’actualitat tractaments amb tècniques modernes de radioteràpia que permeten una alta precisió, especialment la radioteràpia SBRT amb espaiadors.
Radioteràpia SBRT amb espaiadors
El tractament amb radioteràpia SBRT (Radioteràpia Estereotàctica Corporal) amb espaiador, és una teràpia no quirúrgica, que permet l’administració de dosis més potents de radiació sobre la pròstata en aquest cas, amb total seguretat per als teixits sans, gràcies a la precisió de la tècnica i a l’ús d’un espaiador d’hidrogel que separa la pròstata del recte. A més, s’aconsegueix reduir de manera significativa el nombre de sessions de tractament, que passen de ser de 28-30 amb radioteràpia convencional, a solament 5, depenent de l’estadi del tumor.
Gràcies a l’espaiador, és possible minimitzar possibles disfuncions rectals, urinàries i sexuals.
L’espaiador d’hidrogel temporal s’injecta una sola vegada, abans de començar el tractament, a través del perineu i guiat per ecografia transrectal. El material flueix en l’espai entre la pròstata i el recte i s’expandeix al cap de pocs segons. Aquest es manté en la seva posició durant almenys nou mesos. Després, es reabsorbeix de manera natural, sense deixar residus en l’organisme.
