Càncer de mama

El càncer de mama és una malaltia greu que pot provocar la mort, si no es tracta adequadament. De fet, representa el 18,2% de les morts per càncer en la dona i la és primera causa de mort en dones d’entre 40 i 55 anys.

L’any 2020, es va diagnosticar càncer de mama a 2,3 milions de dones a tot el món, fet que el converteix en un dels tipus de càncer més comuns. Segons els estudis, es calcula que una de cada deu dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida.

El càncer de mama pot afectar dones de totes les edats, encara que el 25% d’aquests càncers es desenvolupen abans dels 50 anys, i , per tant, sol aparèixer durant l’etapa fèrtil.

Lactància amb càncer de mama

La lactància materna aporta nombrosos beneficis, tant per a la mare com per al nadó, així com la reducció del risc de malalties infeccioses, l’hospitalització per diarrea, infeccions respiratòries i de l’oïda, asma, rinitis al·lèrgica, obesitat, diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i uns certs tipus de càncer. Però després d’un diagnòstic de càncer de mama, la lactància materna pot ser difícil. La lactància materna és possible després d’una mastectomia subcutània parcial, però no després d’una mastectomia radical o total, ja que aquests procediments extirpen tot el teixit mamari i el mugró.

Molts tipus de càncer de mama són sensibles a l’estrògen. Per tant, es probable que els nivells hormonals elevats, deguts de l’embaràs, puguin augmentar la probabilitat que el càncer torni. No obstant això, existeixen estudis que demostren que la lactància materna no augmenta el risc que el càncer de mama reaparegui o que es desenvolupi un segon càncer de mama, ni que comporti cap risc per a la salut del bebè. De fet, les dones prèviament tractades de càncer de mama, que no mostren cap evidència de tumor residual, poden alletar als seus fills, si és que ho desitgen, de tots dos pits o si ho prefereixen només del que no va estar afectat.

Al voltant d’un 50% de dones, el pit de les quals va ser irradiat, aconsegueixen tenir llet en aquest pit, i només una de cada quatre aconsegueix alletar.

Pot ser necessària l’extracció manual o mecànica de llet i la suplementació amb fórmula, ja que el pit irradiat produeix menys quantitat de llet, encara que és nutricionalment adequada. Així i tot, el lactant pot rebutjar-la per tenir més contingut de sodi que la de l’altre pit.

En les mares que a causa del tractament (mastectomia) només disposen d’una sina per a alletar, la lactància pot suposar un desafiament emocional i físic, a causa de la pressió afegida que suposa voler oferir lactància materna exclusiva als seus bebès. La frustració de no poder aconseguir la lactància materna exclusiva pot agreujar encara més la càrrega emocional d’aquestes mares.

Entre els desafiaments físics d’alletar amb un sol pit, s’inclouen la dificultat per a trobar una posició còmoda per al bebè, els problmes per a agafar-lo i la producció irregular de llet.

Aquests reptes poden abordar-se amb l’ajuda d’especialistes en lactància, els quals poden oferir orientació sobre les tècniques d’alletament i suggerir eines, com ara extractors de llet i protectors de mugrons, per a facilitar el procés.

Quan es diagnostica càncer de mama en una dona lactant, els oncòlegs poden permetre a la paciente seguir alletant durant uns mesos, i instaurar el tractament més tard. Aquesta és una decisió clínica individualitzada, encara que per norma general s’ha d’interrompre la lactància i emprendre el tractament definitiu sense demora. Els agents citotòxics utilitzats en la quimioteràpia adjuvant poden detectar-se en petites quantitats en la llet materna i són potencialment tòxics pel nounat. No hi ha informació actual sobre la transferència de tamoxifè a la llet materna, però aquest agent inhibeix la producció de llet i no ha de ser utilitzat per la mare lactant.