Càncer de bufeta
El càncer de bufeta és un tipus freqüent de càncer, amb major incidència en països de major nivell de desenvolupament econòmic i industrial. A Espanya és el quart tumor en l’home, per darrere dels tumors de pròstata, pulmó i còlon, essent molt menys freqüent en dones. Un dels motius pels quals és molt més habitual en els homes és perquè està molt relacionat amb el tabac (en, almenys, el 50% dels casos).
La bufeta és un òrgan muscular buit, situat a la part inferior de l’abdomen, que emmagatzema l’orina. El càncer de bufeta comença amb més freqüència en les cèl·lules que recobreixen l’interior de la bufeta (cèl·lules urotelials). A mesura que el càncer creix cap a o a través de les capes més profundes de la paret de la bufeta, la seva etapa (estadi) es torna més avançada, i pot ser més difícil de tractar. La majoria dels càncers de bufeta es diagnostiquen en l’etapa inicial, quan el càncer és altament tractable. Però els càncers de bufeta d’etapa inicial poden tornar a aparèixer després d’un tractament exitós. Per aquesta raó, les persones amb càncer de bufeta solen necessitar proves de seguiment.
Tipus de càncer de bufeta
Hi ha diferents tipus de càncer de bufeta i cadascun d’ells porta el nom de les cèl·lules que recobreixen la paret de la bufeta on s’origina el tumor.
Carcinoma urotelial
El carcinoma urotelial, també conegut com a carcinoma de cèl·lules transicionals és, amb molta diferència, el tipus més comú de càncer de bufeta (al voltant del 90%). Aquest tipus de càncer comença en les cèl·lules urotelials que recobreixen l’interior de la bufeta, i les cèl·lules anormals poden disseminar-se des del revestiment intern fins a altres capes profundes de la bufeta o a través de la paret de la bufeta cap als teixits grassos que l’envolten.
Les cèl·lules urotelials també recobreixen altres parts del tracte urinari, com la part del ronyó que es connecta amb l’urèter (anomenada pelvis renal), els urèters i la uretra. El càncer urotelial pot desenvolupar-se també en els ronyons i els urèters, però és molt més comú en la bufeta. Les persones amb càncer de bufeta a vegades també tenen tumors en aquests llocs, per la qual cosa és necessari examinar tot el tracte urinari per a detectar-los.
Carcinoma de cèl·lules escatoses
El carcinoma de bufeta de cèl·lules escatoses és poc freqüent, aproximadament suposa el 5% dels càncers de bufeta. Pot desenvolupar-se com a resultat d’una irritació i inflamació cròniques en el revestiment d’aquesta. Quan això succeeix, les cèl·lules de transició, normalment llargues i primes, poden canviar gradualment a cèl·lules escatoses, que són planes i semblants a escates. Les cèl·lules escatoses poden tornar-se canceroses amb el temps, particularment amb l’exposició a irritants o carcinògens.
Altres tipus de càncer de bufeta menys freqüents són:
- Adenocarcinoma: Els adenocarcinomes comencen en les cèl·lules que componen les glàndules secretores de la mucosa vesical. Aquest és un tipus molt rar de càncer de bufeta, que representa de l’1% al 2% de tots els càncers d’aquest òrgan.
- Carcinoma de cèl·lules petites: És un tipus molt rar de càncer de bufeta que comença en les cèl·lules neuroendocrines i, generalment, presenta un ràpid creixement.
- Sarcoma: Els sarcomes són extremadament rars i comencen en les cèl·lules musculars o en la capa grassa de la bufeta.
Símptomes del càncer de bufeta
La sang en l’orina (hematúria) és el símptoma més comú del càncer de bufeta. La modificació del color de l’orina depèn de la quantitat de sang que s’expulsi i sol ser de tonalitat rosada i, amb menys freqüència de color vermell fosc. Cal tenir en compte que el sagnat no té per què ser especialment cridaner o persistent. En general, es tracta de sagnats intermitents al cap del temps.
Cal destacar que el simple fet de tenir sang en l’orina no és un signe segur de patir càncer de bufeta ja que existeixen altres condicions (com a càlculs, infecció o malalties renals benignes) que també poden causar aquest problema, però és un símptoma important pel qual sempre s’ha de consultar amb un metge.
Algunes vegades, els càncers de bufeta poden causar també altres canvis en orinar, com ara:
- Orinar amb més freqüència de l’habitual. Haver d’aixecar-se moltes vegades a la nit.
- Dolor o cremor en orinar (disúria) que es pot sentir quan es comença a orinar o després d’orinar. Els homes poden tenir dolor en el penis abans o després d’orinar.
- Sensació que necessita orinar immediatament, fins i tot quan la seva bufeta no està plena.
- El flux d’orina pot no ser tan forta com de costum.
- Dolor en el baix ventre.
Davant aquests símptomes, és recomanable contactar amb un especialista per a esbrinar el motiu, així com si es té una infecció de la bufeta que no desapareix després del tractament amb antibiòtics.
Els càncers de bufeta que han crescut molt o que s’han propagat a altres parts del cos, a vegades poden causar altres símptomes segons la localització com:
- Dolor d’esquena baixa en un costat.
- Pèrdua de la gana i pèrdua de pes.
- Sentir-se cansat o feble.
- Inflor als peus.
- Dolor d’ossos.
Conèixer els símptomes i signes d’alerta és clau per a acudir com més aviat millor a l’especialista, diagnosticar-lo precoçment o descartar la seva presència i aplicar un tractament òptim si escau.
https://www.cancer.org/cancer/bladder-cancer/about/what-is-bladder-cancer.html
https://www.nhs.uk/conditions/bladder-cancer/
https://my.clevelandclinic.org/health/diseases/14326-bladder-cancer
https://www.cdc.gov/cancer/bladder/index.htm
https://www.cancer.net/cancer-types/bladder-cancer/introduction
https://www.cancerresearchuk.org/about-cancer/bladder-cancer/types-stages-grades/types